"UNA LLÀGRIMA EIXUTA AL TRESPOL NO SE'N VA MAI AMB LLEIXIVET"

Fa un parell d'anys, per Sant Jordi, vaig fer una adquisició aventurera. A la paradeta de la Llibreria Quart Creixent, a la Plaça Major de Palma, entre caramulls de llibres, vaig enfitar dos llibrets que estaven d'estrena, Llobades per a muts i Sutzura 25. D'aquest darrer, en parlarem en una altre entrada, o no. No coneixia els autors, i de les edicions, què voleu que us digui... eren molt alegres i tot el que vulgueu, però no m'inspiraven confiança. No sé si va ser per influència divina, la qüestió és que els vaig comprar tots dos.

Llobades per a muts (2010) és un llibre de poemes, el primer de Joan Miquel Chacón. Aquest autor va néixer a Biniali l'any 1975, i des de fa cinc anys viu a Campanet d'on, com diu ell, “neixen els sentiments, quimeres, idees i somnis reflectits en aquest treball poemàtic”.

Al pròleg, Tomeu Martí Florit diu que Chacón és un poeta que sap conrar les paraules i els versos, i que s'acosta a l'ideal de poesia que cerca, inevitablement connectada amb la seva màxima referència, Damià Huguet. Així, els seus poemes són el reflex d'una dualitat, la quotidianitat foravilera i la reflexió urbanita. A les notes de l'autor, Chacón no pot evitar nombrar el poeta, professor, però sobretot campaneter, Damià Pons, qui, segons l'autor, és la principal causa del seu contacte amb la poesia. Damià Pons li regalà l'obra Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona de Josep Maria Llompart, un llibre que l'autor, confessa, no ha deixat de consultar durant els vint anys que ja han passat. 

Així mateix, l'autor no pot evitar culpar i nombrar, a més de Damià Huguet, les seves influències: Blai Bonet, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Agustí Bartra, Màrius Torres, Carles Riba... però també Pablo Neruda. Però tampoc no podem oblidar la influència dels haikus japonesos a la poesia de Chacón, que constantment ens remet a la idea que “tan important és el que es diu com el que es deixa entreveure”. Bernat Nadal (2008), escriu a la mateixa obra, “un dels trets característics de Llobades per a muts és precisament l'austeritat del llenguatge. Estrofes curtes [...] i utilitzant només els mots imprescindibles per a transmetre'ns la idea del creador”.

Pel que fa a la temàtica dels seus poemes, Chacón en fa un ús ben variat. Parla de la quotidianitat d'un poble, de la crítica política i social, del món pagès, de l'amor, de la unió entre tradició i contemporaneïtat, del pas del temps, de les coses quotidianes del carrer i, també, del cop d'Estat, de la guerra, de la depressió, etc.

Permeteu-me que per a acabar us posi algunes mostres de la poesia de Chacón: 

 

23

Sementers esquerdats de fang eixut,

gorgs empegueïts de rocam,

safareigs orfes d'aigua,

pous abandonats al sol morts de set,

sínies callant la remor dels catúfols.

Així i tot, si el cel ruixa caparrut

algú dirà que fa mal temps.

30

Tampoc hi ha molt per estimar:

un grapat d'ossos i carn i ulls

que t'enyoren...

32

Bolígrafs hipoglucèmics,

pàgines anorèxiques,

cal·ligrafia bulímica,

versos que se suïciden de gana

per engospar-se la talla 34

Gramàtica de l'absurd!

41

Si les cadires poguessin parlar

enviarien la hipocresia dels cossos

a porgar fum.

42

Damunt la taula de roure un plat de taronges podrides,

peres musties i pomes amb rues,

dues carabasses florides i un tassó de vinagre.

Escampats amb desordre rancors i crits i mirades perdudes.

A les piques, les llàgrimes, encara s'han d'escurar.

52

1 llàgrima eixuta

9 presoners en filera

3 botxins amb fusells

9 assassinats a l'alba