PERPINYHARD, LA NOVEL·LA NEGRA

 En aquesta estrada m'agradaria parlar-vos d'una obra que correspon a un dels gèneres menys consolidats i considerats del panorama literari català: la novel·la negra. Als anys noranta es produeix el que podríem considerar la “normalització” i acceptació del gènere negre, gràcies a l'aparició d'un bon grapat d'obres, tant de traduccions com de creació pròpia. Cosa que provoca la consideració d'aquest gènere com una opció més de lectura entre tantes altres.  

Perpinyhard (1995) és una obra realitzada pel col·lectiu Emili Xatard (Joan-Lluís Lluís, Gerard Jacquet, Aleix Renyé, Miquel Sargatal i Joan-Daniel Bezsonoff). És una novel·la negra nordcatalana que destaca, no només per ser produïda al nord de Catalunya, sinó perquè també va esdevenir una gran sorpresa en i per al gènere. Perpinyhard és el conjunt de cinc relats realitzats per cada un dels autors. Pel que fa als protagonistes, destaca l'ús d'una llengua mal parlada i una actitud constant de renegació davant la vida, alhora que s'aposta per l'ús d'una gran quantitat de dialectalismes. Dels relats, també en destaca un caire de resistència i una ideologia carregada de reivindicació de la identitat, llengua i cultura catalanes.

El relat transcorre bàsicament pel Rosselló i la Cerdanya, espais en els quals els autors situen els seus personatges i trames a partir de constants passejades; de manera que s'acaba fent, al final, una mena de cartografia de la ciutat.

Pel que fa a la resta, l'obra conté tots els ingredients necessaris per a que Perpinyà es converteixi en un bon escenari i Perpinyhard en una novel·la negra: prostitutes, droga, policies, escenes d'homosexualitat, escenes amb molta sang, assassinats i, sobretot, els sentiments constants d'amor, solitud i tristesa dels protagonistes.