SI ELS GERMANS GRIMM ALCESSIN EL CAP...

L'adaptació d'obres literàries a obres cinematogràfiques és un producte i un procés utilitzat molt sovint a causa del gran joc que dóna, ja que pot convertir-se directament en una obra totalment nova. De fet, Josep Pla tenia molta raó quan comentava que l'originalitat no ha existit mai, tot és un plagi. Realitzar una adaptació no és una tasca fàcil, de fet és molt més complicada i complexa del que sembla i es pot fer de diverses maneres, depenent de la intenció del director o del públic a qui es dirigirà l'obra, entre altres. Així doncs, m'agradaria parlar-vos de les adaptacions cinematogràfiques que s'estan realitzant darrerament d'alguns contes recollits pels germans Grimm. Tots recordam haver llegit o anat al cinema a veure obres com La Caputxeta, Blancaneus, Hänsel i Gretel, Alicia en el país de les meravelles, etc. I, segurament, tots recordam les versions de Disney que s'han fet durant els anys. La qüestió que ens ocupa és que sembla que darrerament hi ha certa obsessió per realitzar versions cinematogràfiques d'aquests contes populars. Primer va ser Alice in Wonderland al 2010, al 2011 va arribar Red Riding Hood, al 2012 Mirror, Mirror i Snow White and the Huntsman i al 2013... tatataxan! Sí! Hansel and Gretel: Witch Hunters! 

No faig comptes fer una crítica de cada una de les pel·lícules esmentades, però sí que en diré quatre coses de la darrera, que m'ha semblat, amb diferència, la pitjor adaptació cinematogràfica de les que he pogut veure. D'aquesta adaptació podem dir que fa una completa reescriptura de l'obra literària, que no significa que sigui una cosa negativa. Hi ha una apropiació del text del qual es parteix i se'n canvia bàsicament el final. Els dos germans són abandonats al bosc i no tornen veure mai més els seus pares. A partir d'aquí es desenvolupa tota una història fictícia dels dos germans quan es fan grans. Així doncs, la pel·lícula és una expansió de l'obra original que construeix una posthistòria, més enllà de la versió que tots coneixem. Però així i tot, m'atreviria a dir que el pitjor de tot no és aquesta apropiació de la història, reformulació del sentit i invenció d'una història totalment diferent que comença quinze anys després de la seva trobada amb la bruixa, sinó la quantitat d'aspectes totalment incoherents que surten a la pel·lícula i que la converteixen, perdonau-me per les paraules, en una fantasmada. Aparells que era impossible que existissin a l'època, un llenguatge que no concorda amb l'època en què està ambientada, uns efectes especials que donen molt a desitjar, molta sang i moltes armes, unes interpretacions poc treballades, un argument poc creatiu i una intriga que no intriga. Això sí, l'enhorabona pel vestuari i el maquillatge, és la única cosa bona que he pogut trobar.