LA COL·LABORADORA, D'EMPAR MOLINER

Empar Moliner és una escriptora i periodista que es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, seguit per la seva primera novel·la, Feli, esthéticienne, que va guanyar el Premi Josep Pla l’any 2000. Més endavant, ha publicat els volums T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, ¿Desitja guardar els canvis?, i No hi ha terceres persones. A més, és col·laboradora habitual a programes de ràdio, televisió i premsa escrita. 

 

A la seva darrera novel·la, La Col·laboradora, fa una radiografia del món editorial a partir d’un drama personal i d’un mosaic de personatges, dels quals anem coneixent la vida i circumstàncies a poc a poc. L’estil no és diferent de la resta d’obres de Moliner, destaca pel sentit de l’humor i per la visió crítica de l’autora sobre la societat contemporània i les seves contradiccions.

L’obra està relacionada amb un tema d’actualitat, la Memòria Històrica. Podem dir que és una obra amb molts de camins i veus que al final es van unint i relacionant entre elles. Però a l’argument cal afegir-hi alguna cosa més que és, al cap i a la fi, el bessó de la història i on realment s’hi veu la petjada de l’autora: la crítica. La crítica al món editorial, al televisiu i sociocultural, al polític i a les conseqüències de l’addicció a l’alcohol i les drogues. No és que Moliner aprofundeixi en tots aquests temes, perquè realment no ho fa, sinó que es comporta com una observadora de tot allò que l’envolta i que cerca distreure el lector. Així doncs, sembla que l'autora se n'ha sortit prou bé amb una obra d'extensió llarga.