LA VALL DE LA MATANÇA

En aquesta entrada m’agradaria parlar-vos de la primera obra de Josep Massanés, La Vall de la Matança. Massanés va néixer a Barcelona, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i ha guanyat diversos premis de narrativa curta. La Vall de la matança, la seva primera novel·la, ha guanyat el XXIX Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. 

 

El tema general de l’obra és la Guerra Civil. Ja sabem que sovint es diu que aquest tema comença a ser cansat, sobretot en la nostra literatura. Però després sorgeixen obres que tiren per terra tota aquesta teoria, i aquesta n’és una.

L’excusa de Massanés per a escriure aquesta novel·la és la figura del capità Creus, un idealista que llegeix Dant i que té una missió suïcida: penetrar al darrera de les línies enemigues per a complir una missió de la qual depèn la vida de molts militars i civils. És una novel·la breu, igual que les esperances dels personatges, que destaquen per la seva gran humanitat en un context, gairebé podríem dir, de cinema bèl·lic.

La trama es caracteritza per la seva versemblança, i per una plasticitat i violència brutals, gràcies al domini de la frase curta que provoca que la novel·la tingui una lectura dura, crua, directe, molt bèstia i amb una alta intensitat. També es caracteritza per l’alta càrrega d’horror que transmeten les imatges, que donen una visió descarnada i punyent del conflicte.

Els personatges, soldats i oficials dels dos bàndols, religiosos, polítics i refugiats, falangistes i anarquistes, terratinents i burgesos, formen aquesta obra narrada en tercera persona i que no evita les escenes més crues imaginables: tortures, violacions, bombardejos, assassinats, delacions, venjances, etc.

La vall de la matança està estructurada en desenes de microcapítols que situen l'acció d’un lloc a un altre: el camp, la ciutat, el front de batalla, la rereguarda. L’horror és pertot, de fet, hi ha moment en què necessites alçar els ulls de les pàgines, tot i que la història enganxa tant, que no pots evitar tornar-hi. De fet, ara fent broma, he llegit molts comentaris que deien que si algú li donava un exemplar de La Vall de la matança a Quentin Tarantino sorgiria una espècie de Maleïts bastards ambientada a la Guerra Civil espanyola, ja que els dos autors comparteixen el gust per la violència explícita a les seves obres.