En aquesta entrada, com a
l'anterior, comentarem una altra obra que segueix el camí de la quotidianitat,
de les vivències personals i dels problemes del dia a dia. L'estiu que comença
és segons Sílvia Soler "una novel·la on no passen moltes coses però al
mateix temps passa tot, com la vida".
Aquesta obra descriu la
relació entre dos personatges, la Júlia i l'Andreu, amics des de petits perquè
les seves mares eren com a germanes. La novel·la narra cinquanta anys de la
vida dels protagonistes, temps en què succeeixen moltes de coses.
La novel·la és de tendència
realista, amb la voluntat d’explicar uns fets planers i quotidians amb un to
nostàlgic. Els temes de què tracta requereixen un to pausat, ja que la història
dóna voltes sobre sí mateixa i sobre uns temes delicats que requereixen una
especial atenció. L’obra, com la vida, està plena de moments alegres, de
nostàlgia i de melancolia. Com ja hem comentat abans, la novel·la recull els
anys i les vivències de la Júlia i l’Andreu, cosa que provoca la creació d’una
obra circular que narra el pas del temps a partir d’un eix central, la dels dos
personatges principals. Resultat de crear una obra
propera és la facilitat en què ens sentim identificats amb els personatges, que
es caracteritzen per la seva humanitat i sentiments, com la culpa, la tristesa,
l’alegria, l’esperança i l’amor.
Per tant, trobem una obra
realista que a partir d’un fet, un brindis la nit de Sant Joan, “per l’estiu
que comença”, ens explica tot un seguit de canvis, de lluites, d’amor, de
retrobades, i de molts més sentiments que es van teixint a partir de dos
personatges.
Pot ser, el que és bo
d'aquesta obra és la gran dedicació de l'autora per descriure uns petits fets
aparentment sense importància, com una brisa d'estiu, l'amor adolescent, les
primeres gelosies, etc., que et transmeten a la perfecció el pas inevitable del
temps.
